divendres, 27 de juny de 2008

LLENGÜES Contingut 1r

Dimensió estètica i literària

Participació en converses sobre textos literaris

· Gestió fluida i espontània de les interaccions orals en la realització de comentaris literaris i per a la construcció del coneixement.

· Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres
participants en la interacció i per col·laborar-hi eficaçment.

· Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el
moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones.

· Participació en converses sobre literatura amb flexibilitat i eficàcia, matisant
les opinions pròpies i responent adequadament en situacions d’humor, doble sentit, formals o de caire col·loquial.

Comprensió de discursos literaris

· Lectura, anàlisi i comprensió crítica de textos literaris, per tal d’interpretar
l’expressió de diferents contextos històrics i socials, i a fi que ajudin a l’enriquiment personal i a la descoberta del plaer estètic.

· Lectura en veu alta i comentari d’obres breus i de fragments representatius de
les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguin les
formes literàries característiques, es prengui consciència de certs temes i de
l’evolució de la manera de tractar-los.

· Comentari interpretatiu de textos literaris rellevants de la nostra història, tot
relacionant-los amb els corrents estètics i literaris en els quals s’inscriuen i per fer la comparació amb altres obres de la literatura universal.

· Consolidació de l’autonomia lectora i valoració de la literatura per al coneixement d’altres mons, temps i cultures.

· Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de
biblioteques virtuals.

· Comprensió, anàlisi i caracterització dels recursos propis del món de la ficció
(especialment de la literària) en la societat actual.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

· Elaboració d’un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos
literaris, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

· Elaboració de textos amb voluntat literària a partir de l’anàlisi i la imitació
tècnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d’anàlisi.

· Planificació de l’estructura del discurs en relació amb els gèneres tradicionals:
prosa, poesia i teatre.

· Composició escrita i audiovisual de breus seqüències de teatre, cançó, guió
cinematogràfic, còmic, publicitat…, amb especial atenció al llenguatge literari.

Coneixement dels textos clàssics de la literatura

· Coneixement de la tradició literària (oral i escrita) a partir del contacte directe
amb el text i amb l’ajut complementari d’altres mitjans.

· Identificació de la simbologia, dels estereotips i dels tòpics de l’imaginari
col·lectiu en textos literaris, i amb l’ajut de recursos audiovisuals (cançons,
pel·lícules…).

· Identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses en
l’estructura dels diferents gèneres literaris, tal com apareixen en els contextos
històrics i culturals: narratius, poètics, teatrals o d’altres.

· Reconeixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d’obres
representatives de la nostra història literària en el teatre, el cinema i en altres
manifestacions estètiques.

· Identificació de les formes retòriques que constitueixen els recursos més
habituals del llenguatge literari.

· Reflexió sobre els grans temes de la literatura, relacionant-los amb obres de
gèneres diversos i focalitzant-ho, bàsicament, en autors i autores contemporanis.

· Coneixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d’obres
representatives de la història literària en el teatre, el cinema i en altres
manifestacions estètiques.

Literatura catalana

· Les formes i els temes narratius al llarg de la història: de la prosa de Ramon
Llull a la novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. Literatura popular: les rondalles. El desenvolupament de la novel·la realista i naturalista: Narcís Oller. Els nous models narratius en el segle XX: narrativa modernista (Víctor Català), narrativa de postguerra i contemporània (Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo).

· Poesia: formes i temes. De la poesia trobadoresca a la poesia del segle XV:
Ausiàs March. La poesia popular: el cançoner La Renaixença: poesia romàntica
(Jacint Verdaguer). La poesia del segle XX: poesia modernista (Joan Maragall,
l’Escola Mallorquina), noucentista (Josep Carner), avantguardista (Joan Salvat-
Papasseit), la poesia de tradició simbolista (Carles Riba, J. V. Foix), la poesia de
postguerra (Salvador Espriu, Pere Quart), la poesia contemporània (Miquel Martí i Pol, Gabriel Ferrater).

· Teatre: formes i temes. Dels orígens del teatre al teatre del segle XIX: la
Renaixença (Àngel Guimerà). El teatre del segle XX: teatre modernista (Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter), el teatre de Josep M. de Sagarra; teatre de postguerra (Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa).

· L’assaig i el memorialisme al llarg del segle XX (Josep Pla i Joan Fuster).

Literatura castellana

· Les formes i els temes narratius al llarg de la història: de l’èpica medieval i les
formes tradicionals del relat a la novel·la. Cervantes i la novel·la moderna. El
desenvolupament de la novel·la realista i naturalista en el segle XIX. De la novel·la realista i naturalista als nous models narratius en el segle XX. La novel·la i el conte hispanoamericans en la segona meitat del segle XX.

· La poesia: formes i temes. De la lírica popular i culta de l’Edat mitjana a les
noves formes i temes de la poesia del Renaixement i el Barroc (Garcilaso, Lope de Vega, Quevedo, Góngora). Les innovacions de la lírica romàntica. De les
innovacions de la lírica romàntica i el Simbolisme a les Avantguardes (Bécquer,
Machado, Lorca…). Tendències de la lírica en la segona meitat del segle XX. La
presència de la poesia hispanoamericana.

· El teatre: formes i temes. Dels orígens del teatre en l’edat mitjana al teatre
modern. Lope de Vega i el teatre clàssic espanyol, característiques, significat històric i influència en el teatre posterior. Del teatre romàntic a la tradició i renovació en el teatre del segle XX.

· L’assaig: els orígens del periodisme i de l’assaig en els segles XVIII i XIX.

L’evolució de l’assaig al llarg del segle XX.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

· Ideació, planificació i execució individual o en grup de projectes de recerca en
literatura, en la realització dels quals calgui la captació, selecció processament i
interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

· Identificació i localització de la informació contrastant-ne el rigor i la
credibilitat.

· Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre informació diversa i
ampliant el coneixement.

· Elaboració del producte final amb la forma i contingut adients.

· Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del
coneixement dels canals de difusió.

· Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.

· Consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la
forma adequada de respectar els drets d’autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d’ús ètic de la informació obtinguda).

Continguts comuns amb altres matèries
· Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.