divendres, 27 de juny de 2008

LLENGÜES Continguts 2n

Dimensió comunicativa
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

· Gestió fluida i espontània de les interaccions orals escrites i audiovisuals per a
la realització de les tasques acadèmiques i per a la construcció del coneixement.

· Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres
participants en la interacció i per col·laborar eficaçment amb ells i elles, sigui quin sigui el domini que tinguin de la llengua.

· Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el
moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals amb precisió i respecte vers les altres persones.

· Participació en converses i discussions amb flexibilitat i eficàcia, matisant les
pròpies opinions i responent adequadament en situacions d’humor, doble sentit,
formals o de caire col·loquial.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

· Observació atenta de la varietat de discursos, identificació del registre
lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una posició crítica en la seva interpretació.

· Lectura i treball sistemàtic de diversos discursos, amb interpretació guiada de
les idees complexes i posicionament crític davant el text literari, els mitjans de
comunicació o altres.

· Identificació i contextualització de manifestacions mediàtiques diverses, amb
atenció especial a l’estructura dels gèneres literaris i periodístics.

· Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjans de comunicació i de la vida acadèmica on es desenvolupin missatges amb referències socioculturals complexes.

· Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de les
biblioteques virtuals.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

· Cerca i elaboració de conceptes o idees útils per a l’organització i per al
desenvolupament general del discurs, i posicionament o comentari crític sobre la informació elaborada.

· Coneixement i ús de les tècniques de maneig de les idees per a l’elaboració
de discursos, aplicant els coneixements adquirits també en altres matèries: presa d’apunts, pluja d’idees, ordenació en esquemes i mapes conceptuals, etc.

· Planificació de l’estructura del discurs en relació amb els gèneres dins de
cada registre, fonamentalment en els dels mitjans de comunicació.

· Organització del discurs en funció de l’ús de recursos verbals i no verbals
(audiovisuals) de suport, atenent al nivell d’interacció amb altres parlants (dialèctica, correcció, assertivitat).

· Coneixement i ús de les tècniques de comunicació audiovisual, tot relacionant
els elements verbals i no verbals amb l’expressió i la presentació de les idees,
experiències o sentiments.

· Elaboració de missatges orals, escrits i audiovisuals a partir de les estructures
de cadascuna de les tipologies textuals o audiovisuals concretes.

· Aplicació de la reflexió metalingüística i metacognitiva (adequació, coherència, cohesió i correcció) com a base de regulació en l’elaboració de les produccions pròpies i en la seva presentació final.

Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió

· Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que
possibiliti la interiorització de les diverses regles de funcionament i el seu ús
conscient.

· Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les diferents
necessitats discursives: persuasió, explicació, mandat, expressió de l’opinió pròpia, narració, descripció objectiva de fets o situacions...

· Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per aconseguir la cohesió textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions,
etc.).

· Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb la
coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una atenció especial als contextos acadèmics i socials.

· Reconeixement dels diferents nivells d’ús de la llengua i de les necessàries
convencions que cada utilització comporta.

· Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en la realització
dels textos propis.

· Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d’inclusió dels
discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referències...).

· Reconeixement i ús de la correlació entre la imatge, el so, el gest i la paraula
en els productes comunicatius orals i audiovisuals.

· Capacitat d’utilitzar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per
a l’autoavaluació i correcció de les produccions pròpies.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

· Elaboració de textos en la realització dels quals calgui la captació, selecció
processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

· Identificació i localització de la informació contrastant el rigor i la credibilitat.

· Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions
i ampliant el coneixement.

· Elaboració del producte final amb la forma i el contingut adients.

· Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del
coneixement dels canals de difusió.

· Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.

· Consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la
forma adequada de respectar els drets d’autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d’ús ètic de la informació
obtinguda...).

Dimensió plurilingüe i intercultural

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

· Estratègies per a l’anàlisi dels recursos verbals i no verbals de les llengües
que s’utilitzen en la construcció de la comunicació o discurs oral, escrit o audiovisual.

· Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llengües, en especial de
la seva organització en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes d’escriptura), les paraules (creació i derivació, construcció de significats, els manlleus, les paraules internacionals...), la manera d’organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions...), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text).

· Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme,
violència i discriminació sociocultural en els usos lingüístics.

Coneixement de les llengües

· Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món. Famílies de
llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les polítiques que atenyen aquestes situacions.

· Coneixement de la situació lingüística a Europa, Espanya i Catalunya: les
famílies de llengües; llengües europees i les de l’emigració; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llengües europees.

Comunicació en situacions multilingües

· Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres
llengües, especialment amb les de l'entorn més proper. Ús de les estratègies
necessàries per resoldre aquestes dificultats i altres que es poden produir en
situacions d’interacció multilingüe o pluricultural, tot acceptant les peculiaritats de les altres llengües o cultures presents.

· Identificació i adaptació a les característiques de les diferents cultures
presents en situacions multilingües; gestió de l’alternança de llengües (o de les
varietats d’una mateixa llengua) presents en aquestes situacions i de les rutines
conversacionals segons les necessitats de comunicació, de manera que es faciliti la cooperació per dur a bon port la interacció.

· Domini de la competència comunicativa en més d’una llengua per realitzar
intercanvis comunicatius amb parlants d’altres llengües en situacions multilingües: quotidianes en els mitjans de comunicació, al carrer o en l’ús de les TIC, en especial per a la realització de tasques acadèmiques.

· Ús del coneixement de les llengües romàniques com a bagatge que facilita
l'accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en la comprensió de textos escrits.

Actituds i llengua

· Consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el
català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de la cultura. Alhora sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté amb les llengües i cultures.

· Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i
difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense gramàtica; llengües aptes per a la ciència; llengües superiors i inferiors; llengües riques i matisades, i llengües pobres.

· Valoració positiva i respecte vers les persones que parlen altres llengües o
varietat lingüística amb interès per conèixer i apreciar la cultura, història, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d'origen de l'alumnat nouvingut a les aules.

· Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin qualsevol
tipus de discriminació rebuig o negació d’altri, i voluntat de superar els prejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

· Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i
cultures, i valoració de la riquesa que comporta l’acceptació de la varietat lingüística i cultural.

Continguts comuns amb altres matèries
· Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.

LLENGÜES Contingut 1r

Dimensió estètica i literària

Participació en converses sobre textos literaris

· Gestió fluida i espontània de les interaccions orals en la realització de comentaris literaris i per a la construcció del coneixement.

· Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres
participants en la interacció i per col·laborar-hi eficaçment.

· Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el
moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones.

· Participació en converses sobre literatura amb flexibilitat i eficàcia, matisant
les opinions pròpies i responent adequadament en situacions d’humor, doble sentit, formals o de caire col·loquial.

Comprensió de discursos literaris

· Lectura, anàlisi i comprensió crítica de textos literaris, per tal d’interpretar
l’expressió de diferents contextos històrics i socials, i a fi que ajudin a l’enriquiment personal i a la descoberta del plaer estètic.

· Lectura en veu alta i comentari d’obres breus i de fragments representatius de
les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguin les
formes literàries característiques, es prengui consciència de certs temes i de
l’evolució de la manera de tractar-los.

· Comentari interpretatiu de textos literaris rellevants de la nostra història, tot
relacionant-los amb els corrents estètics i literaris en els quals s’inscriuen i per fer la comparació amb altres obres de la literatura universal.

· Consolidació de l’autonomia lectora i valoració de la literatura per al coneixement d’altres mons, temps i cultures.

· Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de
biblioteques virtuals.

· Comprensió, anàlisi i caracterització dels recursos propis del món de la ficció
(especialment de la literària) en la societat actual.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

· Elaboració d’un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos
literaris, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

· Elaboració de textos amb voluntat literària a partir de l’anàlisi i la imitació
tècnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d’anàlisi.

· Planificació de l’estructura del discurs en relació amb els gèneres tradicionals:
prosa, poesia i teatre.

· Composició escrita i audiovisual de breus seqüències de teatre, cançó, guió
cinematogràfic, còmic, publicitat…, amb especial atenció al llenguatge literari.

Coneixement dels textos clàssics de la literatura

· Coneixement de la tradició literària (oral i escrita) a partir del contacte directe
amb el text i amb l’ajut complementari d’altres mitjans.

· Identificació de la simbologia, dels estereotips i dels tòpics de l’imaginari
col·lectiu en textos literaris, i amb l’ajut de recursos audiovisuals (cançons,
pel·lícules…).

· Identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses en
l’estructura dels diferents gèneres literaris, tal com apareixen en els contextos
històrics i culturals: narratius, poètics, teatrals o d’altres.

· Reconeixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d’obres
representatives de la nostra història literària en el teatre, el cinema i en altres
manifestacions estètiques.

· Identificació de les formes retòriques que constitueixen els recursos més
habituals del llenguatge literari.

· Reflexió sobre els grans temes de la literatura, relacionant-los amb obres de
gèneres diversos i focalitzant-ho, bàsicament, en autors i autores contemporanis.

· Coneixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d’obres
representatives de la història literària en el teatre, el cinema i en altres
manifestacions estètiques.

Literatura catalana

· Les formes i els temes narratius al llarg de la història: de la prosa de Ramon
Llull a la novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. Literatura popular: les rondalles. El desenvolupament de la novel·la realista i naturalista: Narcís Oller. Els nous models narratius en el segle XX: narrativa modernista (Víctor Català), narrativa de postguerra i contemporània (Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo).

· Poesia: formes i temes. De la poesia trobadoresca a la poesia del segle XV:
Ausiàs March. La poesia popular: el cançoner La Renaixença: poesia romàntica
(Jacint Verdaguer). La poesia del segle XX: poesia modernista (Joan Maragall,
l’Escola Mallorquina), noucentista (Josep Carner), avantguardista (Joan Salvat-
Papasseit), la poesia de tradició simbolista (Carles Riba, J. V. Foix), la poesia de
postguerra (Salvador Espriu, Pere Quart), la poesia contemporània (Miquel Martí i Pol, Gabriel Ferrater).

· Teatre: formes i temes. Dels orígens del teatre al teatre del segle XIX: la
Renaixença (Àngel Guimerà). El teatre del segle XX: teatre modernista (Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter), el teatre de Josep M. de Sagarra; teatre de postguerra (Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa).

· L’assaig i el memorialisme al llarg del segle XX (Josep Pla i Joan Fuster).

Literatura castellana

· Les formes i els temes narratius al llarg de la història: de l’èpica medieval i les
formes tradicionals del relat a la novel·la. Cervantes i la novel·la moderna. El
desenvolupament de la novel·la realista i naturalista en el segle XIX. De la novel·la realista i naturalista als nous models narratius en el segle XX. La novel·la i el conte hispanoamericans en la segona meitat del segle XX.

· La poesia: formes i temes. De la lírica popular i culta de l’Edat mitjana a les
noves formes i temes de la poesia del Renaixement i el Barroc (Garcilaso, Lope de Vega, Quevedo, Góngora). Les innovacions de la lírica romàntica. De les
innovacions de la lírica romàntica i el Simbolisme a les Avantguardes (Bécquer,
Machado, Lorca…). Tendències de la lírica en la segona meitat del segle XX. La
presència de la poesia hispanoamericana.

· El teatre: formes i temes. Dels orígens del teatre en l’edat mitjana al teatre
modern. Lope de Vega i el teatre clàssic espanyol, característiques, significat històric i influència en el teatre posterior. Del teatre romàntic a la tradició i renovació en el teatre del segle XX.

· L’assaig: els orígens del periodisme i de l’assaig en els segles XVIII i XIX.

L’evolució de l’assaig al llarg del segle XX.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

· Ideació, planificació i execució individual o en grup de projectes de recerca en
literatura, en la realització dels quals calgui la captació, selecció processament i
interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

· Identificació i localització de la informació contrastant-ne el rigor i la
credibilitat.

· Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre informació diversa i
ampliant el coneixement.

· Elaboració del producte final amb la forma i contingut adients.

· Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del
coneixement dels canals de difusió.

· Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.

· Consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la
forma adequada de respectar els drets d’autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d’ús ètic de la informació obtinguda).

Continguts comuns amb altres matèries
· Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.

HISTÒRIA Continguts batxillerat (provisionals)

CONTINGUTS

Continguts comuns per a tots els blocs

· Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments
més rellevants de la història de Catalunya i Espanya, contrastant críticament
algunes interpretacions historiogràfiques sobre un fenomen o procés. Identificació de continuïtats, canvis i retrocessos, així com de les relacions de simultaneïtat en la successió dels fets d’un mateix període històric.

· Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que
intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi
produeixen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu context més general.

· Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels principals processos d’evolució i canvi anteriors a l’època contemporània que permetin l’anàlisi de situacions posteriors, així com les particularitats de l’evolució històrica de Catalunya i d’Espanya.

· Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a
subjectes de la història de Catalunya i Espanya i exercitació de l’empatia
històrica.

· Realització de treballs d’indagació històrica –individuals o en grup- que comportin la recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses.
Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la
validesa de les hipòtesis o objectius formulats i comunicació dels resultats,
combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que
proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent.

· Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'una visió critica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.

Antecedents històrics i evolució general del segle XIX

· Anàlisi i sistematització dels fets polítics més rellevants de la construcció de
l’estat liberal a Espanya (1808-1874). Identificació de l’impacte de la guerra del
francès i anàlisi dels punts més significatius de la Constitució de Cadis, en
comparació amb altres textos constitucionals del segle XIX. Valoració
argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.

· Anàlisi del procés d’emancipació d’Hispanoamèrica fins a la crisi del 1898 i
identificació de les conseqüències socials i econòmiques del procés.

· Descripció i explicació del procés d’industrialització, de les transformacions
econòmiques i socials, i del canvi de mentalitats durant la segona meitat del segle XIX. Comentari de fonts estadístiques i gràfiques sobre la industrialització a Catalunya. Caracterització del naixement i evolució del moviment obrer durant la segona meitat del segle XIX.

· Anàlisi i caracterització del règim polític de la Restauració i de les seves
limitacions, així com de l’oposició al seu sistema. Anàlisi i caracterització de la
consciència i recuperació de la identitat nacional catalana i dels orígens del
catalanisme polític, així com d’altres nacionalismes, durant el segle XIX fins a
l’època de la Restauració per mitjà de la valoració i comentari d’algunes de les
seves fonts textuals més representatives.

Poder i conflicte al primer terç del segle XX: la Segona República i la Guerra
Civil

· Identificació i anàlisi dels elements que configuren la crisi de la Restauració i de les seves causes, des dels fets de 1898 fins a la Segona República Espanyola
(1931). Identificació, anàlisi i valoració argumentada de l’evolució del catalanisme polític durant el primer terç del segle XX i, en particular, de les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya.

· Sistematització de les fases polítiques de la Segona República i valoració argumentada de la política reformista i de les reaccions antidemocràtiques.
Identificació de les continuïtats i canvis de la Constitució de 1931 respecte de les
anteriors en el període liberal. Anàlisi de l’evolució política, els textos legals i de
les realitzacions de la Generalitat Republicana.

· Identificació de les causes de la sublevació militar de 1936 i de les fases principals de la Guerra Civil. Descripció i anàlisi de l’evolució política i de la
repressió social i ideològica a les rereguardes dels dos bàndols. Establiment de
relacions amb la situació internacional.

· Anàlisi de la situació de la Generalitat republicana durant la guerra i de la població civil. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte per mitjà del contrast crític de diverses fonts. Catalunya i Espanya durant el franquisme (1939-1975)

· Identificació dels elements que defineixen el règim franquista i anàlisi de la seva gènesi i dels seus fonaments. Sistematització de l’evolució política i econòmica des de la fi de la Guerra Civil fins al 1959. Anàlisi i interpretació de textos, gràfiques i estadístiques i altres fonts històriques.

· Sistematització de l’evolució política i econòmica del franquisme des de
l'expansió dels anys seixanta fins al 1975. Sistematització i anàlisi de les
transformacions socials i econòmiques de Catalunya durant aquest període.
Identificació de les principals continuïtats i canvis respecte de l’etapa anterior per mitjà de l’anàlisi, interpretació i contrast de diverses fonts històriques, entre les quals les fonts orals.

· Anàlisi de la repressió política, ideològica i social en el conjunt d’Espanya i de la repressió identitària en els àmbits de les nacionalitats. Descripció i valoració de l’evolució de les diverses formes d’oposició al règim franquista i reconeixement del paper de la memòria històrica de la lluita per la democràcia, a partir de l’anàlisi i contrast de diferents fonts. Anàlisi de la dictadura franquista en relació amb l’àmbit internacional.

· Identificació i descripció dels factors principals de la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Catalunya i Espanya durant el franquisme. Anàlisi i interpretació de la condició femenina durant el franquisme i en relació amb altres etapes històriques.

La transició a la democràcia (1975-2004)

· Descripció i interpretació dels fets més rellevants de la transició política (1975-
1981). Anàlisi dels principis bàsics de la Constitució de 1978 i comparació amb
els textos legals anteriors. Descripció del procés d’organització territorial derivat
del principi constitucional que preveu i regula les autonomies.

· Anàlisi del procés de restauració de la Generalitat de Catalunya i dels principis
bàsics de l’estatut d’autonomia de Catalunya del 1979 en el seu context històric.

· Sistematització dels fets i de les transformacions més rellevants de la història
recent en relació amb l’evolució política i econòmica d'Espanya (1981-2004)
dirigides pels governs democràtics. Valoració del procés d’integració d’Espanya a la UE i del paper de Catalunya dins el marc europeu. Anàlisi d’alguns processos en relació amb el context internacional.

· Caracterització dels fets i de les transformacions més rellevants de la història
recent a Catalunya (1980-2004) en relació amb la política, la societat, l’economia i la cultura, identificant els assoliments i els reptes pendents.

· Reflexió sobre els reptes de la democràcia actual a Catalunya i Espanya i
valoració de la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques. Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i violentes.

Connexions amb altres matèries

Filosofia i ciutadania. Llatí. Grec
- Caracterització del poder polític, l’estat de dret i la democràcia.

Ciències per al món contemporani
- Anàlisi històric de la relació entre societat, ciència i tecnologia.

Àmbit de llengües. Cultura audiovisual

- Ús de tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació.
- Elaboració del discurs propi de la història a partir de les competències
lingüístiques orals i escrites (descripció, explicació, justificació interpretació i
argumentació) i de llenguatges icònics i audiovisuals.

Història del món contemporani
- Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments
rellevants d’època contemporània a escala local, europea i mundial.

Geografia. Economia.
- Anàlisi de l’evolució històrica de l’economia catalana i espanyola a partir de la
interpretació dels principals indicadors socioeconòmics. Funcions de les
administracions públiques en la gestió econòmica i en la política social.
- Caracterització del paper de Catalunya i Espanya dins les principals tendències
de l’economia internacional i de la UE. Anàlisi dels fenòmens des de diverses
escales geogràfiques.
- L’organització territorial de l’estat espanyol. Caracterització de Catalunya com a comunitat autònoma i nació.
- Reconeixement de la cultura i la identitat catalanes com factors decisius de
l’evolució històrica i del present.

Història de l’art. Història de la filosofia. Història de la música i la dansa. Literatura catalana. Literatura castellana. Literatura universal
- Context històric dels moviments i corrents filosòfics, estètics i literaris d’època
contemporània a Catalunya i Espanya.
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
- Obtenció i interpretació de fonts gràfiques i estadístiques aplicades a l’anàlisi de fenòmens històrics.

dimecres, 25 de juny de 2008

LLENGÜES ESTRANGERES Continguts 2n.

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

· Participació en converses simulades que introdueixin a l’aula una varietat de
situacions comunicatives que l’aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com ara simulacions d’entrevista de selecció, converses telefòniques, presentació de reclamacions, demandes de serveis o d’informació, etc.

· Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del gènere.

· Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos cognitivament més exigents, com ara aprendre a fer servir una eina determinada, etc. adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.

· Correspondència informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (demanar informació, demanar disculpes, formular una queixa, etc), tant en suport paper com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal superiors.


Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

· Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents
documents orals i escrits.

· Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos orals i escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

· En presentacions orals, ús de recursos verbals i no verbals (gestuals,
audiovisuals) per tal de captar i mantenir l’atenció de l'audiència, i de facilitar la comprensió del missatge.

· Ús eficient del coneixement adquirit també en altres matèries sobre les tècniques de maneig de les idees per a l’elaboració de discursos: pluja d’idees, organització d’anotacions en esquemes i mapes conceptuals, etc.

· Organització d’idees i planificació de l’estructura del discurs en paràgrafs ordenats segons la funció que cada un acompleix en el conjunt del text.

· Redacció de textos persuasius com ara un assaig, article o discurs, recorrent a
l’argumentació i la contraargumentació.

· Redacció d’assaigs de tipus acadèmic a l’entorn d’un tema d’interès, on
s’expressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport.

· Composició bàsica de textos de gèneres específics que seran útils durant la vida laboral i/o universitària, per exemple un currículum o una carta d’autopresentació amb organització de la informació, correcció formal i presentació adequades.

· Familiarització amb els principals gèneres electrònics (correu, xat, missatgeria, SMS, fòrum, blog, etc.) i amb les seves regles específiques de composició i cortesia.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

· Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic
dels enunciats, i sensibilització sobre alguns aspectes diferencials en les maneres
d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la llengua meta (demanar favors, compliments, acord i desacord, queixes, donar ordres, etc.).

· Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus de discurs generat.

· Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats
volguts: ús d’alguns sinònims, algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o modismes, etc.

· Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir productes de més
qualitat.

· Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o
d’altres) entre les principals varietats geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

· Explicació de processos històrics, tecnològics o científics estudiats, a partir
d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.

· Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera clara i precisa.

Dimensió plurilingüe i intercultural

· Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu el món i de les
pràctiques socials diferenciades que es vehiculen per mitjà de la llengua objecte
d’estudi.

· Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i
poder.

Dimensió estètica i literària

· Redacció de ressenyes crítiques senzilles sobre una obra literària o una pel·lícula, seguint un esquema o altres ressenyes crítiques com a suport.

LLENGÜES ESTRANGERES Continguts 1r

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

· Utilització de manera habitual la llengua estrangera com a llengua vehicular a
classe.

· Participació activa en converses reals cara a cara i a través de mitjans
electrònics, que abordin diverses situacions i temes rellevants per a l’aprenent.

· Ajustament de la manera d’intervenir en la conversa tenint en compte el grau
de familiaritat amb l’interlocutor i el grau de formalitat del context.

· Agafar i cedir el torn de paraula de manera apropiada.

· Comprovació de la comprensió quan es troben dificultats en la conversa, i
demanda i oferiment d’aclariments.

· Participació activa en discussions o debats orals sobre temes familiars i
rellevants per a l’aprenent, o en fòrums digitals, escoltant o llegint atentament,
expressant de manera breu la pròpia opinió.

· Correspondència informal simple amb finalitats diverses, tant en suport paper
com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant
nivells de correcció formal suficient per a l’eficàcia del missatge.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

· Alt grau de comprensió del discurs propi de l’aula tant oral com per escrit:
instruccions per executar les tasques de classe, organització de la feina,
explicacions del professorat i dels companys i companyes.

· Comprensió bàsica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents
documents orals i escrits.

· Comprensió dels elements centrals de narracions, explicacions i converses
autèntiques enregistrades en àudio o vídeo amb durada, complexitat cognitiva,
lingüística i discursiva limitades, en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estàndard de la llengua, amb unes condicions d’audibilitat i intel·ligibilitat favorables.

· Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos orals i escrits sobre temàtiques d’actualitat, d’interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

· Inferències a partir del context lingüístic, paralingüístic i no lingüístic, en textos orals i escrits.

· Iniciació a la interpretació de titulars de premsa sobre notícies d’interès per a
l’aprenent.

· Lectura extensiva de novel·les graduades i d’obres amb valor literari
accessibles, completes o adaptades.


Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals


· Narració oral o escrita simple i eficient d’episodis biogràfics, anècdotes
personals i relats històrics o de ficció molt breus.

· Descripció oral o escrita de persones, objectes i llocs amb una finalitat
comunicativa.

· Explicacions senzilles a l’entorn d’un tema interessant prèviament preparat, tot
explicant raonadament les opcions personals, amb el suport d’elements visuals i/o d’un breu esquema.

· Argumentació bàsica de les idees pròpies en debats o discussions a l’aula.

· Exposició oral de treballs personals o de grup, elaborats amb anterioritat, on
s’estableixen relacions de causa i efecte.

· Recitació o dramatització de textos propis o aliens en actuacions en viu
preparades amb anterioritat, o enregistrades en àudio o vídeo.


Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

· Reflexió a partir d’activitats de comunicació sobre algunes regles bàsiques de
funcionament del sistema gramatical (fonologia, morfosintaxi, semàntica) i sobre normes pragmàtiques i discursives bàsiques, mitjançant processos d’inducció o deducció.

· Interrelació i integració dels coneixements sobre la llengua i la comunicació
adquirits en diferents contextos d’aprenentatge formal i no formal (classes de
llengües primeres i estrangeres, classes d’altres matèries, vida escolar i privada).

· Utilització eficient dels coneixements sobre la llengua i la comunicació adquirits en diversos contextos formals i no formals per millorar la comprensió i
expressió en llengua estrangera.

· Presa de consciència sobre els propis processos d’aprenentatge de la
llengua, la utilitat de les estratègies desenvolupades en la comprensió i producció de missatges.

· Autoavaluació de les pròpies fortaleses, dificultats en l’aprenentatge i
competències en llengua estrangera assolides. Identificació dels progressos i
d’àrees de millora prioritàries.

· Presa de consciència sobre la influència dels aspectes emocionals sobre
l’aprenentatge de la llengua estrangera, i desenvolupament d’estratègies per a
superar la inseguretat pròpia del parlant al·lòcton.


Dimensió de recerca i tractament de la informació


· Interpretació d’informació presentada de manera gràfica, com ara en taules,
diagrames o esquemes, similars als emprats en la vida quotidiana.

· Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions
(enciclopèdies, revistes, llibres de divulgació, pàgines web) com per millorar les
seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris i gramàtiques).

· Discriminació crítica de la fiabilitat de les fons d’informació consultades.

· Col·laboració per resoldre en equip tasques de tipus cognoscitiu o social, com
ara resoldre un problema de lògica o decidir l’organització ideal d’un grup social, i autoavaluació de la capacitat per treballar en equip.

· Elaboració, individualment o en grup, de treballs de tipus acadèmics sobre
una àrea cultural o científica d’interès per a l’alumnat: història, literatura, música, ciència, tecnologia etc., respectant les característiques formals d’un treball acadèmic, després d’haver cercat documentació sobre el tema.

· Redacció i posada en comú oralment d’informes breus i senzills explicant el
procés que s’ha portat a terme per realitzar una activitat determinada, com ara un petit experiment, i presentar públicament els resultats.

· Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o
fragments de recerques que impliquin la recollida, processament i interpretació de dades, i la presentació oral de resultats.

· Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.

· Respecte pels drets d’autoria i citació de fonts segons algun dels estàndards
acceptats per la comunitat acadèmica.


Dimensió plurilingüe i intercultural

· Valoració de la riquesa de la realitat multilingüe i pluricultural del món actual i reflexió sobre l’efecte que l’ús de llengües internacionals pot tenir en la preservació de la diversitat lingüística.

· Presa de consciència sobre les varietats de la llengua meta en les zones
geogràfiques on es parla com a llengua primera o segona; de l’ús que se’n fa com a llengua de comunicació internacional; i de la no correspondència unívoca entre la llengua meta i les diferents cultures que utilitzen aquesta llengua com a vehicle d’expressió.

· Sensibilitat envers les dificultats dels parlants al·lòctons quan parlen la pròpia
llengua.


Dimensió estètica i literària

· Lectura amb comprensió suficient, facilitada per l’ús de glossaris o d’altres
elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística.

· Lectura amb comprensió suficient d’alguna obra completa original, amb valor
literari, adequada i accessible (novel·la curta, conte, etc).

· Reacció personal davant d’una obra de valor estètic (literària, cinematogràfica,
còmic) expressada oralment o per escrit, utilitzant com a suport anotacions,
esquemes, etc.

OBJECTIUS LLENGÜES ESTRANGERES

La matèria de llengües estrangeres del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Valorar les llengües estrangeres com a mitjans per comunicar, com a eines
d’aprenentatge, tant per accedir a altres coneixements i informació, com per
transformar-los o crear-ne de nous i com a instrument que obre possibilitats
d’accés al lleure i al plaer estètic.

2. Participar en converses cara a cara, telefòniques o electròniques amb parlants
nadius i no nadius sobre temes relatius a l’entorn on es mou l’aprenent, com ara
els estudis, el lleure, el dia a dia o els temes d’actualitat, i fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer en el moment que la llengua objecte d’aprenentatge esdevé la principal llengua de comunicació (viatges, intercanvis …).

3. Produir un discurs eficaç, senzill i coherent sobre temes que són familiars o
d’interès personal i descriure fets i experiències, somnis, esperances i ambicions, i aportar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu i entenedora.

4. Comprendre les idees principals d’informació oral i escrita clara sobre temes
relatius a l’entorn on es mou l’aprenent: els estudis, el lleure, el dia a dia, i de
temes d’actualitat.

5. Comprendre globalment i gaudir d’obres completes originals rellevants per als
aprenents, com ara contes o novel·les breus, pel·lícules, documentals, còmics,
cançons, produccions digitals, etc., fent servir, si s’escau, diferents tipus de
suport (diccionaris, glossaris, subtítols…).

6. Desenvolupar una actitud de reflexió sobre la llengua en la comunicació amb la finalitat de millorar les produccions pròpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament pròpia i esperit crític.

7. Prendre consciència del propi procés d’aprenentatge, de les estratègies per
aprendre i dels recursos a l’abast, i desenvolupar un grau d’autonomia suficient
que al final de l’escolaritat permeti prosseguir l’aprenentatge de les llengües
estrangeres ensenyades al centre, i iniciar-se en l’aprenentatge d’altres llengües.

8. Valorar críticament diferents expressions culturals i artístiques lligades a la
realitat lingüística i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal d’aconseguir una millor comprensió de cultures distintes a la pròpia, i una millor comunicació amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals.

9. Conèixer i valorar la riquesa de la realitat multilingüe i pluricultural del món actual. Prendre consciència de les varietats d’ús de la llengua meta com a llengua primera, segona o llengua de comunicació internacional en diferents zones geogràfiques del món, i en diferents àmbits d’ús: comerç, ciència, lleure,
relacions personals, etc.

10. Acceptar com a part ineludible de l’aprenentatge l’ansietat produïda quan es
troben entrebancs en la comunicació en llengua estrangera. Desenvolupar
estratègies per superar la inseguretat d’un mateix o mateixa, i sensibilitat envers les dificultats dels parlants al·lòctons quan parlen la pròpia llengua.

OBJECTIUS LLENGUA I LITERATURA CATALANA I CASTELLANA

Les matèries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura del batxillerat tenen com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Valorar les llengües com a mitjans de comunicar i per a la cohesió social, com a eines d’aprenentatge, i com a instruments d’accés a l’oci i al plaer estètic.

2. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica els textos literaris, per tal d’entendre’ls i d’interpretar-los d’acord amb els diferents contextos històrics i socials.


3. Potenciar la capacitat d’imaginació i d’abstracció, per descobrir la literatura com a via de representació i interpretació del món i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer estètic.

4. Expressar oralment, per escrit i amb l’ús d’altres mitjans complementaris la
reflexió que genera la lectura i l’anàlisi dels textos literaris.

5. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives de diferent manera que són necessàries per a la realització de les tasques, la
construcció de coneixements o la participació en la vida social.

6. Comprendre discursos orals i escrits propis dels diferents contextos de la vida
social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de
comunicació.

7. Ser capaços de fer un ús correcte de la llengua en diferents situacions i amb
diferents finalitats, especialment en l’àmbit acadèmic. Prendre consciència de la
pròpia manera d’expressar-se per millorar l’eficàcia comunicativa.

8. Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per a aprofundir en la
comprensió, anàlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de l’ús de la
llengua.

9. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.

10. Conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més concretament de Catalunya i d’Espanya.

11. Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips
lingüístics que comporten judicis de valor i prejudicis.

OBJECTIUS HISTÒRIA

La matèria d’història del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les
capacitats següents:

1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els esdeveniments i processos històrics més significatius, tant en l’àmbit
d’Espanya en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i,
sobretot, del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les
seves repercussions en el present.

2. Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i
socioideològics, així com alguns dels principals problemes històrics que
configuren la història de Catalunya en particular i la d’Espanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat.

3. Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals
processos històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot
relacionant-los, quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.

4. Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i
indirectes, valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats d'indagació i síntesi per obtenir conclusions raonades sobre alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya, aplicant la terminologia apropiada.

5. Conèixer les normes bàsiques que regulen les institucions democràtiques i
participar activament, democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democràtiques de Catalunya i d'Espanya.

6. Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de manera crítica, tenint en compte nova informació i superant estereotips i prejudicis.

7. Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzi, contrasti i integri
informació diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels
historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit per mitjà de diversos
suports i amb el rigor intel·lectual requerit.

8. Mantenir una actitud solidària davant els conflictes de la societat actual, tot
rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la
democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.